-
Entrades recents
Comentaris recents
- thesis writing help en El joc del gat i el gos
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
- la consellera en Trist romanticisme d’enyor
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
Arxius
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: octubre de 2009
Somni eròtic
Devorar-te era el meu únic argument,quan t’apretava ben fort les galtes i t’apropava a mi. T’estirava els rínxols quan perdia el control,i t’esgarrepava les espatlles quan m’amaraves de suor. Et mossegava suaument els llavis i repassava els forats de … Continua llegint
Comentaris tancats a Somni eròtic
Contes de fades
Nova composició. Nova cançó: [@more@] De petit, t’adormien amb contes de fades, i, de tan innocent, te’ls creies, a vegades. L’àvia, a vora del foc, comptant dies per la mort, reia tan poc, però et feia besades com designis de … Continua llegint
Comentaris tancats a Contes de fades
Llibret d’autoajuda
És cert. Em costa oblidar-te. Avui he tornat a la teva teràpia particular. A la llibreta de sempre, hi he anotat els pensaments que he tingut A favor, una pila de noms a qui estimar. L’arc de l’esquena. La pluja … Continua llegint
Comentaris tancats a Llibret d’autoajuda
Fulla caduca
Com quan el fred colpejava els ossos, retorna, una per una, cada fulla caduca precipitada al buit. Fulla seca que caduca, que es podreix, que mor. Vilafranca torna a ser el que era, i la resta, tot, al seu … Continua llegint
Comentaris tancats a Fulla caduca
Crònica d’una mort anunciada
Sempre que cauen les fulles, li retorna aquella profunditat a la mirada. La tardor omplia de fulles aquell jardí de repós on es trobaven cada any. La mateixa hora, i el mateix ritual. Tan sols esperar que el sol afluixés … Continua llegint
Comentaris tancats a Crònica d’una mort anunciada