-
Entrades recents
Comentaris recents
- thesis writing help en El joc del gat i el gos
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
- la consellera en Trist romanticisme d’enyor
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
Arxius
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu mensual: juny de 2008
Tempus finit
Cançó de "A palpentes" [@more@]Quan en la teva mirada s’hi amagava un secret la llum mai no l’esguinçava i em resultava distret. Complicitat aconseguida, mica a mica i amb afany, però arribada l’agonia, els sentiments són un parany… Quan el … Continua llegint
Comentaris tancats a Tempus finit
Blau
Blau, d’aquell color de confiança del que mai he volgut confiar. Fars blaus, amb una taca negre que no els pot dissimular, d’on m’enduc bocins de blau, i recordo aquella nineta, que s’eixamplava en mirar, i em recordava la teva llibertat, … Continua llegint
Comentaris tancats a Blau
Corre…
Corre, de pressa… Avança ràpid el teu batec cap a l’abisme, abans que la covardia vulgui aturar el teu pas. Que els remordiments també t’empaitaran un cop precipitat en aquest buit, però també corren ara, rere el teu silenci. Ja, … Continua llegint
No res
No faig, no dic, no res. Ser estàtic enmig d’un món en moviment. És el cercle viciós de la negativitat. Ressaques que no provenen de licors i malhumors que no provenen d’il·lusions, ni tan sols de frustrades. Excés d’abstracció. Companyia … Continua llegint
Adolescents
Retorno barroerament a l’adolescència. I simulo ser adult, mentre festejo la meva joventut amb els somriures. Però em sento com un marrec amb ulls d’infantesa, que plora en cada patacada i s’emociona en cada afalac. En el fons no … Continua llegint