Arxiu mensual: novembre de 2009

A cada bugada, es perd un llençol

Seu, cada capvespre, al terrat on estén la roba; per veure, tan sols, les teules de la ciutat. Es fuma un porro, cada capvespre, en l’alleujament de la feina feta. En aquell terrat, sobre les teules de la ciutat, sovint … Continua llegint →

Comentaris tancats a A cada bugada, es perd un llençol

Escudella de terra

Amagat rere nombroses capes de roba marcaves els clots dels teus somriures. Odiaves la frivolitat de l’hivern, les fosques tardes de tardor, començar el nou curs de vida, prop de la desil·lusió. Jo no et vull en nits d’estiu, cales … Continua llegint →

Comentaris tancats a Escudella de terra

Anorèctica

Ella, sempre ella. Amb la supèrbia altiva dels que sols ténen molles per oferir. Ella, la que m’havia fet emmalaltir. I jo, que la definia amb el meu prisma particular. Era esvelta. Dona. Segura de si mateixa i, segurament, amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a Anorèctica

Antiherois

Un polsim de pòlvora regalima, d’unes sabates de taló.  És la lluita ofegada del més íntim dels sabors.  La vergonya i la prudència són els aliats traïdors i amb ells a la batalla, no en serem els vençedors.  Per això, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Antiherois

Sants

Barri de vides passades.  Dels petons de comiat a l’estació de tren, del balcó amb cadires i olor d’encens. L’espectacle de la diva en un petit carrer Salou.  Teràpia de grup, amb els furts del mercadona. Bosses d’infusions plenes de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Sants