
Seu, cada capvespre, al terrat on estén la roba;
per veure, tan sols, les teules de la ciutat.
Es fuma un porro, cada capvespre,
en l’alleujament de la feina feta.
En aquell terrat, sobre les teules de la ciutat,
sovint canta, quan estén la roba.
Festeja la brisa i divissa la fressa,
del perfum que li acarona el cos,
sobre l’ample de la ciutat,
on, sovint, plora.
I a cada bugada, perd un llençol