Arxiu de l'autor: alguero

Trist romanticisme d’enyor. D’odes incompletes,dels llavis de nits que han fugitesperançant ser represes,ignorant que res mor. Aquell tu antic… Tot, absolutament tot, es transforma: la penyora d’aquell alcohol ardentque escatxigava la meva pell,tan efímer,o la perversa ressaca,amb mono de tu,ferotge … Continua llegint →

On ets? No tu. Vull dir, no tu, el de sempre. Ni l’altre, aquell que ho semblava (tot allò era mentida) Sinó tu. Aquella absència sobtada en els tràgics vodevils de maletes. El tu que simula no ser-hi. De vegades, … Continua llegint →

  Disposat a una poètica entusiasta, de sensacions constants, descarrilava la seva vida com engolida per una caixa hermètica i fosca de la qual no se’n pot sortir sense un gest grotesc. Sobre la barana de la nit, la seva … Continua llegint →

  Disposat a una poètica entusiasta, de sensacions constants, descarrilava la seva vida com engolida per una caixa hermètica i fosca de la qual no se’n pot sortir sense un gest grotesc. Sobre la barana de la nit, la seva … Continua llegint →

  Disposat a una poètica entusiasta, de sensacions constants, descarrilava la seva vida com engolida per una caixa hermètica i fosca de la qual no se’n pot sortir sense un gest grotesc. Sobre la barana de la nit, la seva … Continua llegint →

  Disposat a una poètica entusiasta, de sensacions constants, descarrilava la seva vida com engolida per una caixa hermètica i fosca de la qual no se’n pot sortir sense un gest grotesc. Sobre la barana de la nit, la seva … Continua llegint →

  Disposat a una poètica entusiasta, de sensacions constants, descarrilava la seva vida com engolida per una caixa hermètica i fosca de la qual no se’n pot sortir sense un gest grotesc. Sobre la barana de la nit, la seva … Continua llegint →

Estimades amigues. Avui decideixo convertir aquest espai en una oda al sexe lent. Sí, al sexe lent, un petit reducte de resistència a l’ofensiva neoliberal. Al sexe lent, per plantar cara al reconeixement social de les relacions basades en ímputs … Continua llegint →

A l’altra banda del mirall apareixen els monstres dels malsons, d’esclaves passions i dolços somriures. Somriures que callen el passat i encallen els presents. Els somriures atrevits dels covards, que fascinen, de tan maleïts com oportuns. Aquell qui comprèn busca … Continua llegint →

Retornen els abismes de l’ànima. Els plors abnegats de les batalles, perdudes totes, com jo. Mai, com ara, serem tan joves, per assaltar els secrets del mar. Però als petits teatres de titella, els somnis, fets de fil, es desgasten. … Continua llegint →