Retornen els abismes de l’ànima.
Els plors abnegats de les batalles,
perdudes totes, com jo.
Mai, com ara, serem tan joves,
per assaltar els secrets del mar.
Però als petits teatres de titella,
els somnis, fets de fil, es desgasten.
Esclata la dèbil còlera de la impaciència,
dels malaurats desitjos obstinats, que,
com jo, algun dia es perdran.
Retornen els abismes de l’ànima.
Els plors abnegats de les batalles,
perdudes totes, com jo.