
Amagat rere nombroses capes de roba
marcaves els clots dels teus somriures.
Odiaves la frivolitat de l’hivern,
les fosques tardes de tardor,
començar el nou curs de vida,
prop de la desil·lusió.
Jo no et vull en nits d’estiu,
cales blaves i brisa de repòs,
sinó que és la teva mirada,
apatia de tardor,
qui em fa clots al somriure,
per tapar tanta buidor.
Xiuxiuejos a l’orella i la bondat d’algun petó
íntim tacte del contacte, silencis en les cançons,
mots que no dicten sentències, i la meva comprensió,
és millor que m’acaronis que el teu cos nuu en la fredor.
M’enamora la tendresa de la teva compassió,
dels teus dits que fan viure dies d’amor de tardor.