
Corre, de pressa…
Avança ràpid el teu batec cap a l’abisme,
abans que la covardia vulgui aturar el teu pas.
Que els remordiments també t’empaitaran
un cop precipitat en aquest buit,
però també corren ara, rere el teu silenci.
Ja, ara, no pots evitar les mirades que et colpegen als ulls
ni l’alè que et tartamudeja a les orelles.
Massa temps quiet, calculant l’abisme, parlant portes endins,
però si no et precipites, t’atraparà la por,
la covardia, el remordiment i el silenci.
Per tant, corre… i no t’aturis.
Concert de Patum. Pavelló vell. Berga.
soc coixa
i avanço fluixa
pero intento, moixa,
de vencer la pluja.