El setè cel

Setè cel
Foto: Cel Rogent (pluja o vent)

L’altre dia caminava pel barri que deixaria enrere amb els meus passos. En un carrer, un cartell anunciava "El setè cel" sobre una reixa que semblava amagar un nou establiment. Em va encuriosir saber què s’hi deuria amagar allà, quin tipus de comerç obririen sota aquest títol.

Potser Sants ha donat masses alegries al barri amb comenrços alternatius, i ja és de benpensats suposar que un nou comerç amb aquest  nom pot respondre a aquest prototip. Però potser no és d’aquest, del cel que toca parlar… o si. 

[@more@]

Encara sóc aquí. Aquests dies el cel ha anunciat plujes. El cel estava carregat. M’ha importat ben poc. Potser perquè jo estic molt buit. Feia dies que no actualitzava aquest bloc… total, perquè? Què dir?

Que si un assag d’Antiherois, que significa l’últim assaig a fer durant una bona temporada, que si un grup de gent nova que entra al pis, però que no cal conéixer, ja que no hi conviuré. Tot de coses on ara, no cal tenir esperança. I l’esperança se suposa que està a París, esperant-me.

No és així.

Ja he estat ben advertit de què a París quan hi ha cel rogent, només anuncia pluja, i sempre que hi ha diluvis, és probable que siguin de butxaca. Quina ciutat més cara, tu!

Pe`ro vaja. En prinicpi el setè cel es troba allà??? No.

No hi ha lloc per la poesia. No hi ha lloc per fer política i recordar el caràcter jacobí francès.

No.

Perquè París? Repeteixen diverses veus, preguntant-me sempre el mateix. No ho entenen. Potser esperen que els digui que allà m’espera el meu setè cel, però no és així i no vull mentir.

Allà no m’espera res, però vaja… perquè no? M’esperaria un setè cel en una altra destinació? No. Tampoc.

Llavors, escullo París (si, és car… i potser jo sadomassoquista, a part de bipolar). I és que escoltar Sisa em semblava que no seria cap solució per posar les coses a lloc, sinó estimular encara més la meva bipolaritat (i convertir-la en tripolaritat, per exemple… o polaritat infinita). Però Sisa m’ha fet entendre que a Párís trobaré el setè cel…

De fet el trobaria al lloc qualsevol on volgués anar… ja que del primer al sisè, mica a mica, han estat construïts, però el setè és infinit, i el puc construïr constantment. un setè cel que pòdria ser descobrir aquest establiment del barri. Un setè cel que pot ser Paris. Un setè cel que és engendrat dins del meu cap.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.