Com quan el fred colpejava els ossos,
retorna, una per una, cada fulla caduca precipitada al buit.
Fulla seca que caduca,
que es podreix,
que mor.
Vilafranca torna a ser el que era,
i la resta, tot, al seu lloc
S’emmandreix cada fulla
fins que decideix caure morta
sobre la humitat del fang.
Perquè plou. Sí. Plou.
I el fred que em cala als ossos,
ara em mulla la cara.
