
La impersonalitat de la teva pluja,
el dol de les bruixes,
la fragilitat de cada gota
del plor que mor
al naixement d’algun riu.
I jo espero trobar-te
perquè em duguis a alguna de les teves coves
on conjugar els temps del meu plor,
aquell que un dia vas colonitzar,
i que, des de l’ampit de la meva finestra,
busca afluents de pluja,
per desfer el malefici
que, en el plugim,
em fa buscar-te en raig de lluna,
la pruna, que em vestia de dol