
Canço dins del "treball" A Palpentes. Canço feta al curs 2004-2005.
[@more@]
I ara a l’estacio, esperant sempre davant d’aquell vago,
si és aquest tren que sempre arriba amb retard,
ja n’estic fart…
no passa res, no vé d’un quart!
I ara em sento sol, i trist i moix, i no sé on anar
que et recordo que som unics, pero, plurals,
que a mi no em cal,
si en soc pardal i volo alt!
I no em faig mal, si en el teu cor m’hi espera algun regal,
si les veïnes m’apunyalen al portal,
ai m’és igual
la teva carn a mi ja em val
I somnia cada dia que l’alè que tu respires,
porta l’aire d’alegria i l’esperança que et prenia,
i amb un glop de ratafia, passejar la teva vida,
bifurcant les nostres vies, sense por a la bogeria
M’atipo d’amor, i respiro l’aire d’aquella ilusio
si un dia em drogo vull que sigui de passio,
si et dic que no,
serà que no et vull dir que no.
I ara estic fotut. Em pots dir ruc, pero jo ja em sento molt vençut.
Si és aquest mal el que em malmet tota salut,
no ho dic per tu,
jo ho he triat; jo ho he volgut
Pero n’és plaent, quan et penso i et somnio malament,
quan el teu esperit travessa el meu inconscient,
no m’és dolent,
la meva ment vol anar fent
I somnia cada dia…
I ara s’ha acabat, si la nostra conversa se’ns ha penjat
del sostre com si es tractés d’un ratpenat,
ens hem trobat,
m’has saludat i hem marxat
és el desti, el sol s’amaga sempre si es fa de nit.
La ressaca ja la tindré demà al mati.
Que en faig de mi?
Si et dic que si, em faig patir!
I ara agafo el son, imaginant que els teus versos son tan bons,
si un dia somnio arribar fins al teu tron,
suposicions,
ja no et faré mai mes cançons!