Carrer dels vençuts

Carrer dels vençuts
Si. Canço nova.

[@more@]

Si estàs cansat de tant esperar
Si estàs dolgut i ningú et sap escoltar
No saps on vas, ni el que hi trobaràs.
No saps que fer.
No saps què vols, pero prefereixes alçar el vol
per no sentir-te sol
aquí hi ha lloc per tu,
al carrer dels vençuts
on mai no hi surt el sol.


En un sol vas, les penes en conyac,
com un disfràs, somriures en combat
i un altre cop aquella sensació
que cada estiu
és tombat per la tardor
i en un vell carrero,
el fred colpeja el cos
recorden que ara és fosc
les cartes de l’enyor.

 

Escric de nit les passes de l’error,
sabent que si trobo un roc al meu camí
tornaré a dir que si
cauré en el mateix lloc
sabent que, mig ferit,
només faig cas al cor.

(llançaré un altre plor, només he fet cas al cor)

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Carrer dels vençuts

  1. ella diu:

    ai alguer… quina alegria i pena saber que conec l’adreça d’aquest carrer (i també com arribar-hi)

    m’agrada… (la pots fer fatal?¿)

    petons

  2. ella diu:

    m’abrigues -no se si t’ho he dit mai-. La teva eteria presencia m’abraça i em deslliga de tot. I perdo la por ( a vegades fins i tot massa) a dir el que sento quan sento de debó.
    I a vegades et callo i et tartamudeixo. I t’odio quan no et se que dir.
    Ara et declaro a crits el meu silenci. El silenci que em juro mentre t’escric (encara que mori de fred, i la primavera no arribi)

Els comentaris estan tancats.

Carrer dels vençuts

Berga

Si. Canço nova. La musica la tenia des dels 16 anys… quina vergonya no haver-la fet fins ara…

[@more@]

Si estàs cansat de tant esperar
Si estàs dolgut i ningu et sap escoltar
No saps on vas, ni el que hi trobaràs.
No saps que fer.
No saps què vols, pero prefereixes alçar el vol
per no sentir-te sol
aqui hi ha lloc per tu,
al carrer dels vençuts
on mai hi surt el sol.

En un sol vas, les penes en conyac,
com un disfràs, somriures en combat
i un altre cop aquella sensacio
que cada estiu
és tombat per la tardor
i en un vell carrero,
el fred colpeja el cos
recorden que ara és fosc
les cartes de l’enyor.

 

Escric de nit les passes de l’error,
sabent que si trobo un roc al meu cami
tornaré a dir que si
cauré en el mateix lloc
sabent que, mig ferit,
només faig cas al cor.

 

(llançaré un altre plor, només he fet cas al cor)

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.