Poesia

poesia+
Massa temps intentant poesies.
Fer quadrar paraules justes,
traduïr la
vida en metàfora,
i conservar pretensions d’art.

I de cop, m’atropellen els poemes.

El poema d’un indret desconegut,
sense les mateixes olors, ni els mateixos ulls
però encara, tan sols, el record d’unes passes.

I, de cop, m’atropella la poesia.

Bar República. Sabadell.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.