Ulls, mans, orelles, llavis…

Ulls 

Dos mesos per acostumar-se a aquells petons,
a aquells ulls,
que podien ser tan tendres com salvatges,
a aquelles mans,
que tan podien acariciar com pessigar tots els instints nocturns,
a aquelles orelles,
que tan podien ser bones oïents com perfectes aliades de l’erotisme
i a aquells llavis,
que tant en sabien de mossegar, de fregar el cos,
i dels que, amb dos mesos, ja s’havia acostumat a sentir-ne algun t’estimo. 

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.