Quan les gitanes em ballen al cap

giTANA

Quan les gitanes em ballen al cap
em poso els pantalons de lligar.

El mateix ritual de quan empastifava d’arena aquells rínxols
o de quan els meus mugrons t’inspiraven alguna cançó.
Tertúlies del poliamor, a l’ofici de viure.

Ara, al cap em ballen les gitanes
quan penetro als negres genitals de la teva mirada,
i sota la cintura em ballen els pantalons

(et tocaria el pandero, però sóc més d’acordió.
Tu, si vols, em pots tocar les castanyoles)

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Quan les gitanes em ballen al cap

  1. A tu, pel cap et ballen les gitanes; i a mi, les bruixes de dol sempre m’empaiten… M’agrada aquesta mena de cançó entre música de pandero,acordió i castanyoles.
    Fins a la propera, M. Pilar

Els comentaris estan tancats.