Quan les gitanes em ballen al cap
em poso els pantalons de lligar.
El mateix ritual de quan empastifava d’arena aquells rínxols
o de quan els meus mugrons t’inspiraven alguna cançó.
Tertúlies del poliamor, a l’ofici de viure.
Ara, al cap em ballen les gitanes
quan penetro als negres genitals de la teva mirada,
i sota la cintura em ballen els pantalons
(et tocaria el pandero, però sóc més d’acordió.
Tu, si vols, em pots tocar les castanyoles)
A tu, pel cap et ballen les gitanes; i a mi, les bruixes de dol sempre m’empaiten… M’agrada aquesta mena de cançó entre música de pandero,acordió i castanyoles.
Fins a la propera, M. Pilar