Enyor

Enyor

Canvi de tema. (Marxar encara està obert)

Poesies propies, alienes, o cançons on es parli d'enyor;

Estaria bé que la paraula enyorar hi surtis. Pero vaja, si algu s'atreveix a parlar d'enyor sense dir-la; benvingut sigui!

 Aquesta dona té un aire a Monica Terribes, no creieu?

[@more@]

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Enyor

  1. ella diu:

    enyoro,sí. a vegades crec que massa, malgrat sé que mai n’hi ha prou…
    Enyoro els silencis que m’eixordaven, les passades soledats babilòniques. Allò desconegut amb el que m’hi aferava com si fos l’ultim alè del tot. I potser es a mi a qui potser crec que enyoro massa. Fora de la tan pensoament estàtica mobilitat dels temps,no em puc reconeixer altre vicis que els que ja em sabeu tots.
    Es fet d’hores massa mortes el llenç de les hores que pinto per l’avui.
    L’aigua m’ofega la primavera que em sé, i em dona a canvi una tardor d’enyorances.
    Tot era en tot. I res es en res.
    I jo enyoro i enyoro i enyoro massa.
    I es en aquest temps perdut, que moren els somnis quan se m’escapen.

Els comentaris estan tancats.