Poma

Poma
Una poma, a mossegades.

Sabent que les últimes tenen un regust amarg,
quan no queda més que tronc per rossegar.

Però ara, tan roja, amb aquell desig de devorar,
tan sols vull mossegar-la
i deixar-hi una marca
amb la forma dels queixals.

La Caseta. Riner.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Poma

  1. ella diu:

    sempre m’ha agradat més la poma verda. Amb gust d’amarg des del principi, i que no sigui massa madura (Innocent, que potser en diriem, si fos una persona) Una poma més barata també, i més discreta. Una poma que,a l’hora de mirar-li les llavors, li veus les mateixes llavors (o inclús llavors més fortes) que a les rojes pomes del pecat.
    Per això, i sense ánims de crear discòrdia pel cromatisme dels fruits, em decanto per la poma verda. Al cap i a la fi, abans de saciar-me la gana, ja me l’hauré acabat igualment…

  2. es una puta merda jder :@

Els comentaris estan tancats.