
Ploro de gran.
Acumulo histèries i peco d’adult.
M’entristeixen les crisis d’edat
quan et veig lluny,
i desitjo,
per un moment,
tornar-nos a veure amb aquells ulls de joventut,
amb els que estàvem tan il·lusionats.
I és difícil, quasi impossible.
Llavors, ploro de gran
acumulo histèries,
i peco d’adult.
Chill Out de Can Ponç. Riner
estúpides diapositives del passat que, en les nits que menys convenen -les més frequents- es disparen com bojes per les parets de l’habitacio ja fosca i sola de cada nit.
Diapositives que no envelleixen, maleïdes fotografies. Quietes i absents a la merda que s’acumula entorn seu, on tot s’oxida, i on poc o res s’acaba oblidant.
En silenci em recito parades de metro i carrers que ja no m’importa si existeixen o no, que no m’importa, que no trepitjo. Que sols recordo. I que fan massa mal.
(Maldito abril)