Blau

Blau

Blau, d’aquell color de confiança
del que mai he volgut confiar.

Fars blaus,
amb una taca negre que no els pot dissimular,
d’on m’enduc bocins de blau,
i recordo aquella nineta,
que s’eixamplava en mirar,
i em recordava la teva llibertat,
del color blau de mar.

Amb un regust estrany de les coses forasteres,
el blau atrapava sota un posat distant,
ple de paraules que no transparentaven
però de desitjos que es podien palpar.

Campament roure. La Carral.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.