Tempus finit

Tempus finit

Cançó de "A palpentes" 

[@more@]Quan en la teva mirada s’hi amagava un secret
la llum mai no l’esguinçava i em resultava distret.
Complicitat aconseguida, mica a mica i amb afany,
però arribada l’agonia, els sentiments són un parany…

Quan el temps que era infinit,
ja no es deté per tu i per mi,
quan la llum ja no té flama
i tan sols em queda fugir.

Si es desfà tota il·lusió, no trobo aquella passió i s’apaga en mi el teu cor.
no confio ni en la sort, l’esperança ja s’ha mort i t’esborra el record…

 Paraules que quan les sento ja no em recorden res,
pors, angoixes i mentides, que em mantenen presoner.
No se’m fa un nus a la gola, l’estòmac no se’m remou,
i calada a calada, torna el gust de restar sol…

Quan el temps…
Si es desfà…

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.