Clandestinitat

Clandestinitat

Agafa el lloc menys íntim
i dedica-m’ho a mi.

No diguis el meu nom,
tan sols un gest per saber que em penses.

Tan sols una cançó, per saber que penses en mi,
que la fas per mi, però que balla tothom.

Parla amb la resta,
canta-li a la resta,
que no sapiguen en cap moment
que sóc algú.

Que ningú ho sàpiga,
però mentre semblo absort,
t’estaré escoltant.

Que ningú ho sàpiga,
però mentre t’escolta tothom,
parlis de mi.

Llavors tothom anirà a dormir parlant de tu.
De la teva simpatia. De com saps tractar tothom.
I jo no tindré més protagonisme,
que saber que constantment, es parla de tu…
saber que constantment, parles de mi.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Clandestinitat

  1. Xavi diu:

    Una bona troballa. No sabia que escrivies, ni tampoc que ho feies tant bé. Cada vegada ets més a prop de Sant Fèlix 😉

Els comentaris estan tancats.