Ànsia

ansia
La meitat del meus béns ha estat robada,
una altra part són objectes perduts…
I encara em resta algun vell record,
que vaig deixar a vés a saber quin amic!

Malgrat tot, ompliré la meva maleta de viatge
dels regals de les mirades còmplices del meu entorn!

Ara sabem que res era un joc,
hem d’entendre que res no podíem perdre!
Em podran robar els béns i requisar-me altres drogues,
però no vull que em furtin la poesia
que sentia en sonar el telèfon,
i que, algun cop,
tu m’havies regalat

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ànsia

  1. M’agrada el que dius en aquest poema…
    M’has fet recordar una mica la meva vidaperquè, de fet, jo he deixat anar i he perdut mentre deixava anar,i m’han robat mentre em regalaven poesia…
    Ara, l’únic que tragino amunt i avall, és una “Muntanya de paper”:
    http://des-de-dalt-del-turo.bloc.cat/post/19461/270918
    Grocdefoc

Els comentaris estan tancats.