Necessito llums taronges i vermelles
on hi havia fluorescents.
Estirar-me a una roulotte,
i que a fora plogui.
Sentir els ritmes de blues que la pluja m’ofereixi;
que degotin per la finestra,
com els plors de primavera,
rere boira de maria, sota làmpares taronges.
I, potser, alguna espelma.
I, potser, encens.
I, potser, un munt de detalls, petits com els pots de confitura
I, potser, alguna bona companyia, que ho entengui.
Que no hi ha pressa, que tenim tota la nit per endavant.
Per, místicament, estimar-nos,
i, per un moment, necessitar-nos.
