Primavera en terra de boira

Primavera boira
La primavera es desfulla
amb el dolç encant de la simplicitat.

Rius d’oxígen, a ritme de jota,
i encara alguna petja de neu
que es torna verge sota l’airet
suau que acarona els turons.

Els rierols de glaç han teixit lleganyes
de matinada als marges dels camins,
i ploren cada gota
al cant matiner dels ocells.

Els arbustos perfumen la immensitat de la verdor,
que es fuma;
i s’ofereix,
com una penyora,
als amants que han perdut el dret de cuix.

Llàstima.

El caciquisme és l’opi del poble.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.