Glaçons de bar de carretera

 -és interessant que us poseu primer la música, abans de llegir res-

Es trobaven alguns diumenges
en aquell bar de carretera.

Sobre el parell de glaçons
se somniaven vides estranyes
que mai havien gosat viure juntes
acabat el primer desengany.

Amagaven els plors
sota somriures còmplices,
com qui ofega rialles
sota nostàlgies absurdes.

Sovint els feria alguna espurna de la fredor
del que sempre hauria pogut ser,
del que mai hauria estat.

I marcaven els llençols de somnis humits
del regalim escampat pel reposagots.

S’estudiaven els gestos amb tendresa,
les línies de les vores dels ulls quan se somreien,
amb les que es convidaven a una nova ginebra.

Cap impuls excessiu, cap desig animal.

Tan sols un parell de glaçons
sobre reposavasos,
observant les arrugues dels ulls,
que amagaven plors de desengany,
ofegats en el regalim d’absurdes nostàlgies,
dels seus gestos tendres,
dels que mai gosaven viure,
fins aquells diumenges,
ferits en la fredor
de l’excés dels bars de carretera.
  



Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.