Tristesa

Retornen els abismes de l’ànima.
Els plors abnegats de les batalles,
perdudes totes, com jo.

Mai, com ara, serem tan joves,
per assaltar els secrets del mar.

Però als petits teatres de titella,
els somnis, fets de fil, es desgasten.

Esclata la dèbil còlera de la impaciència,
dels malaurats desitjos obstinats, que,
com jo, algun dia es perdran.

Retornen els abismes de l’ànima.
Els plors abnegats de les batalles,
perdudes totes, com jo.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Tristesa

Tempus finit
Retornen els abismes de l’ànima.
Els plors abnegats de les batalles,
perdudes totes, com jo.

Mai, com ara, serem tan joves,
per assaltar els secrets del mar.

Però als petits teatres de titella,
els somnis, fets de fil, es desgasten.

Esclata la dèbil còlera de la impaciència,
dels malaurats desitjos obstinats, que,
com jo, algun dia es perdran.

Retornen els abismes de l’ànima.
Els plors abnegats de les batalles,
perdudes totes, com jo.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.