Atrevits somriures de covards

A l’altra banda del mirall
apareixen els monstres dels malsons,
d’esclaves passions i dolços somriures.

Somriures que callen el passat
i encallen els presents.

Els somriures atrevits dels covards,
que fascinen, de tan maleïts com oportuns.

Aquell qui comprèn busca comprensió.

Segueixo penetrant la mirada al reflex
i ella em retorna la meva imatge,
just quan el petit detall
d’una minúscula part de l’univers
crea un detallat univers de dubtes…

Per això, parla!

Vomita la merda que et quedi dins
o tingues l’atreviment de dir que no en queda…
fins aleshores, t’ho asseguro,
el malson continuarà

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Atrevits somriures de covards

Els comentaris estan tancats.