M’agrada la parala aliens. Crec que és un paraula amb la que fer un bon experiment. Aliens. Hi haurà dos tipus de persona. Una d’elles haurà llegit en « aliens », uns monstres fastigosos i repugnants, mentre algunes altres hauran llegit « aliens », referint-nos a una cosa que no ens pertany, que en som aliens, que ens és aliena. No sé ben bé per quin dels dos motius, però escullo aquest titol.
Fa uns dies una amiga em va enviar un correu dient que tot era una merda. El resum seria aquest. Per ser un xic mes extens, es referia a la universitat. Em deia, literalment, que és una fàbrica de tontos, industries que es dediquen a crear éssers sense cervell (és a dir nosaltres). És una reflexió, dita i sentida en masses ocasions per persones totalment diferents, perquè et pugui a arribar a passar per alt!
[@more@]
Un amic, també m’havia dit un cop que tenia « sensacio d’ovella », menat pel mateix cami que la resta, i etcètera etcètera.
I si. Deu ser que estem dins una roda. Roda capitalista ?? No ho sé. Segurament, el capitalisme deu tenir molts recursos perquè la culpa sigui tota seva. Pero els té.
Per Paris, la gent és sobria, va mudada, i és extraordinariament educada. Aixo si, d’aquella educacio de dir-se « merci » « si vous plait » i « pardon » !
Potser aquest és el mal de la roda. La roda on ens trobem ens parla de donar les gràcies, de demanar perdo, de demanar les coses « si us plau ». No ens ensenya a ser educats. No vol, ni pensa aprofundir. Per ser educat, cal saber aixo. Cap centre educatiu es dedica a plantejar com s’ha d’actuar davant d’una agressio homofoba, com organitzar-se per lluitar contra els problemes de l’adultesa, quins recursos tenim i com els podem solicitar per implicar-nos socialment, què és estimar, i què és aprendre, com disfrutar sense perjudicar les llibertats dels altres, o simplement com encarar un desacord.
No i no. Aixo, segons el sistema és feina de psicolegs. L’escola no fa autosuficient. L’escola t’ensenya a dir perdo, i siusplau. I aquestes son les normes mes grans a seguir. Els pecats que mai s’han de commetre. I passem per parvulari, 10 anys d’ensenyament obligatori, 2 de batxillerat i 4 de carrera –per exemple-, per ser titulats… per un « busca’t la vida », i per creure’ns importants amb el nostre titol, i elegants sabent que hem apres a demanar perdo i dir gràcies.
I continuem amb agressions a les aules, que el « mestre », on posicio de vericalitat ens fa demanar les paus, pero no preten que solucionem els problemes. Preten que aprenguem a dir la frase, independentment de si ens seguim odiant, si seguim sense saber conviure, o segueixen els abusos.
Potser un mestre que expliques en una classe de naturals (« natus » a la meva epoca, ciencies experimentals ara) que els organs sexuals no estan unicament destinats a la reproduccio, i que el sexe es per gaudir (sense obviar la masturbacio), seria jutjat per pedofil.
Un mestre que els digues que cal lluitar per les causes socials. Que vivim en un territori semifeixista, perque el cap d’Estat (el rei) està escollit per un disctador, perque a la nostra terra se’ns neguen els drets, que els politics no estan al servei del poble, sino del capital, que tenir un lloc per viure és un dret, i que la policia no esta al servei de la gent, seria jutjat per terrorista i apologia a l’okupacio.
Un mestre que parlés de drogues, sense fer veure que son una realitat irreal, d’alcohol, d’oci, de consumir cultura, de ser actius, no tindria continguts per examinar…
No. Els professors no ens ensenyen a saber sortir de nit, a saber consumir cultura, a aprendre el funcionament del nostre cos, ni que la ciutat escanya, ni cuidar la natura, resistir als projectes especulatius, ni a implicar-nos socialment. NO NO i NO !
Si sortim de la roda, potser veurem que allo del « perdo » de l’escola és una superficialitat immensa que no ens fa plantejar res, ni ser critics.
I no no i no. No es una classe de sociologia ni de filosofia. Es una reflexio que tots hem fet massa sovint, i que la gran majoria de mestres no trenquen, perque és la mateixa roda que els ha fet ocupar el carrec que ocupen.
P.D ; Malgrat tot, felicitats als « pocs » que m’han ofert una educacio realment de qualitat (que normalment defugia els esquemes sobre el que s’havia de fer a aquella assignatura). I felicitats, també, al colectiu de monitors (que per normes de la roda, en no tenir titol universitari d’educadors, no son tan valorats socialment) per disfrutar i posar la « conivencia » com a recurs principal per treballar les situacions de cada instant, i sobretot, per omplir l’estona de lleure i oci amb una consciència clara –i molts cops, voluntaria- de estar educant.
Sobretot amb tota la gent que ho fa, i amb qui he apres, treballant.
Simplement, tens raó, si bé no ho has dit tot, ja ho has deixat ben clar, per tant és innecessari que aporti res més, només les felicitats per aquest article que, per suposat, passarà desapercebut.
Salut!