TANT…

Tant... 
Són tantes les paraules injustes pel teu nom…
Crueltat que t’adora i es repugna tant com l’enamores.

I res mes que una taca de naixement, imprudent.

La teva veu sempre a les meves orelles,
i les teves mans en el meu desig…

Avui escriuria històries èpiques dels teus ulls,
latent de sentiments,
però sé que ara és hora d’anar a dormir,
com quan l’únic motiu per fer-ho era desvetllar-te.

Casal l’Estaca. St Llorenç de Morunys.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.