Què en queda del romanticisme dels antics poetes
en cadascun dels meus versos?
Si rebusco en les entranyes i m’ofego entre l’asfalt…
I t’escanyo en cada somni
i recobro vida en sentir la teva absència,
refugiant-me en un hivern sense enyors,
ni plors, ni esperances…
I potser quan t’esclafi l’asfalt
i les grues t’hagin ofegat,
recobraré l vida de nous amants entre el ciment,
lluny del romanticisme d’ antics poetes
i amb la fredor de la ciutat.
Plena especulació. Vilafranca.
