Vilafranca és muda.
Perdona els meus silencis,
però avui ella parla per mi.
I ella no sap què dir,
s’aixopluga del fred i la tardor,
sota la pell dels seus terrats.
Cada dia és més bonica,
però cada dia és més muda.
I avui, tan freda i bonica, parla per mi.
Perdona els meus silencis,
amagats sota les teulades de la meva pell.