Vilafranca

Vilafranca

Vilafranca és muda.

Perdona els meus silencis,
però avui ella parla per mi.
I ella no sap què dir,
s’aixopluga del fred i la tardor,
sota la pell dels seus terrats.

 Cada dia és més bonica,
però cada dia és més muda.

 I avui, tan freda i bonica, parla per mi.

Perdona els meus silencis,
amagats sota les teulades de la meva pell.

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.