
(les faltes d’ortografia, ja sabeu, culpa del teclat francès…)
Em fa gràcia… fa temps vaig fer un escrit que també es deia DNI … pero parlava d’altres coses, i era un intent de poesia. Ara el faig, pensant en altres coses. Reflexions dels Països Catalans, que ja vaig iniciar amb «Autoodi musical », continuen amb aquest escrit. El motiu és obvi. DNI és, justament, el que li manca al meu pais.
He militat en organitzacions de caire independentista, i, al cap d’un temps, creia que era mes important prioritzar certs canvis socials que els purament «nacionalistes», creient que la meva nacio era inquestionable… heus aqui l’error !!!
Per a mi, la meva nacionalitat és inqüestionable, i no em puc considerar espanyol. No només per temes de lluita o estratègia, sino també, perquè dificilment em consideraré pertanyent a una cosa inexistent : Espanya !
[@more@]
Soc d’aquells que creuen que Espanya cau per si sola. Mes que res, perquè tothom sap (malgrat ens ho vulguin fer oblidar) que la llengua espanyola no existeix. Existeix la llengua castellana, propia del seu territori, que s’ha ampliat a tots els territoris on es va imposar, durant la colonitzacio de diferents territoris. I, malgrat tot, de vegades ens embolcallem en mentides, i a base de repeticio, ens les creiem, o com a minim, no ens semblen tan absurdes:
Hem hagut de sentir massa cops « llengua espanyola » perquè ens faci el mal d’orella que ens feia. De la mateixa manera que ni ens immutem en sentir « Espanya » (en comptes d’Estat Espanyol), « nacionalitsa espanyol » (quina contrarietat), « llengua valenciana » (llengua ??), i amb el que estem més acostumats és : « la meva nacio : Catalunya » (referint-se a una comunitat autonoma, en lloc de la nacio real, que compren de Salses a Guardamar, i de Fraga a… l’Alguer !)
Un conegut, en saber que marxava em va dir, ironic, « abandones la lluita, eh ? » i li vaig respondre que la lluita també es necessària des de fora… pero maremeva ! No imaginava fins a quin punt !!!
Qualsevol ignorant a qui li dius que ets de Barcelona, et diu « ah … espanyol !». Al cap d’un temps veus que no és tan ignorant ; simplement que ha reaccionat aixi en una situacio idèntica, i el català li havia respost afirmativament.
Passa un temps. Desmenteixes tota aquesta visio als estrangers. I te’n adones que quan a l’alberg et demanen el DNI, els en dones un on diu que ets espanyol. Li dius que ets català, pero es la teva paraula contra la del teu document d’identitat, com quan la Constitucio Espanyola se li dona mes importancia que els drets humans. Es absurd, i fins i tot tràgic.
Fa temps que sabem que els transexuals han reclamat constantment la importància d’un DNI que sigui el seu veritable document d’identitat ; aixi, un noi anomenat Biel, no haurà de suportar ser sempre la Meritxell amb el què el van batejar, pero que mai ha sigut.
Sovint oblidem que els catalans també necessitem aquesta lluita, i també és necessària. Que el DNI no ens traeixi… pero vaja… no hi puc fer gaire des de França. Faré un esforç per explicar a qui sigui que no ho soc, i em proposo un repte: a tots els WC de Paris hi ha de dir : « Catalonia is not Spain ».
Tornaré amb DNI espanyol ; pero potser entenen que mai ho he estat.
Hola Alguer!
Tu ets a França i et passa això????? A l’altra punta del món… encara és més difícil… sobretot quan et culpen que en el temps de la colonització hi van haver tants assassinats, que en el temps de la invasió hi va haver no sé quantes violacions, que parlen «español» per culpa de gent com jo… que va venir i els va arrebatre el poc que tenien ara es veuen com es veuen…
Intentes explicar-los, en primer lloc que de la colonització fa 500 anys, que el meu país, en certa manera també va patir una colonització, que l’espanyol no era el meu idioma (tot i que el parli a casa meva)… i tota una infinitat de coses que acaben cansant la boca.
Però malgrat tot, i a base d’insistir (després de 4 mesos), la gent més propera a mi, ja han entès que jo parlo i penso en català i que casa meva és Catalunya, i que si mai em venen a fer una visita, els espero a Catalunya, no a Espanya!
No et rendeixis Alguer, potser només ho entendran aquells que ho vulguin entendre, però només per aquesta gent ja haurà valgut la pena!
Records des de Guatemala!
cuando todas las puertas estan cerradas, y ladran los fantasmas de la canción…
alguero, m-t’ extranyo.