Arxiu de l'autor: alguero

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)

Plaça Mercat

  Tots els drapaires surten del lavabo entenent el plaer anal. La Maria, del tercer, pixa dreta, ho va dir mossèn Serrat, que ho havia vist el jove de pèl  moixí que jeia a la seva falda quan ja no … Continua llegint →

Comentaris tancats a Plaça Mercat

Raves de ginebra

  Jugava a capturar històries entre el públic i l’escenari. A la barra, somriures i angoixes es combinaven amb la carismàtica lascívia de la vocalista.   Ara, la vida s’amaga en una rave de ginebra d’estranyes coincidències   I poc … Continua llegint →

Comentaris tancats a Raves de ginebra

Quan les gitanes em ballen al cap

Quan les gitanes em ballen al cap em poso els pantalons de lligar. El mateix ritual de quan empastifava d’arena aquells rínxols o de quan els meus mugrons t’inspiraven alguna cançó. Tertúlies del poliamor, a l’ofici de viure. Ara, al … Continua llegint →

1 comentari

In Somni

La temptacio´ esta` feta de xocolata i apatia. La seva veu, de llambordes i somnis ero`tics La passio´ va ser feta de risc, com el mar, de dubtes. De cop, em desperto, i la migdiada hiverna sobre el meu cos… … Continua llegint →

Comentaris tancats a In Somni

Plou i do fa sol

La impersonalitat de la teva pluja, el dol de les bruixes, la fragilitat de cada gota del plor que mor al naixement d’algun riu. I jo espero trobar-te perquè em duguis a alguna de les teves coves on conjugar els … Continua llegint →

Comentaris tancats a Plou i do fa sol

Et desitjo, desig

Música i cossos, et desitjo desig. Parelles matemàtiques, orgia d’equasions fraccions de plaer i trios equilàters. El braçalet dels tres desitjos es trenca entre glop i glop. Et desitjo, cos i música. Satisfacció i novetats que ressonen de vida que … Continua llegint →

Comentaris tancats a Et desitjo, desig

Vilaxica

  Si no fos per aquella boira, tots els habitants de Vilaxica s’haguessin atrevit a dir que aquella nit havia nevat, però al terra només quedaven petites restes de glaç quan la boira del matí havia acabat de desaparèixer. Una … Continua llegint →

1 comentari

Matinada abans de Nadal

Matinades eixutes de pensaments absurds d’angoixades solituds de nits de vetlla, de dies sense sol, de refugis sota abrics I com ovelles o cabrits som més a prop del corral. Somriures gèlids a la família Ànsia per cobrir infelicitat Desfici … Continua llegint →

Comentaris tancats a Matinada abans de Nadal

Pares

Es creuen el banc d’Espanya, sense entendre la teva lluita contra els bancs, sense voler veure que no ho són -només pel seu model de vida- que són simplement els jutges dels petits pecats de cada delicte que pressumptament cometràs. Sentències … Continua llegint →

Comentaris tancats a Pares

Ànsia

La meitat del meus béns ha estat robada, una altra part són objectes perduts… I encara em resta algun vell record, que vaig deixar a vés a saber quin amic! Malgrat tot, ompliré la meva maleta de viatge dels regals … Continua llegint →

1 comentari