Arxiu de l'autor: alguero

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)

A cada bugada, es perd un llençol

Seu, cada capvespre, al terrat on estén la roba; per veure, tan sols, les teules de la ciutat. Es fuma un porro, cada capvespre, en l’alleujament de la feina feta. En aquell terrat, sobre les teules de la ciutat, sovint … Continua llegint →

Comentaris tancats a A cada bugada, es perd un llençol

Escudella de terra

Amagat rere nombroses capes de roba marcaves els clots dels teus somriures. Odiaves la frivolitat de l’hivern, les fosques tardes de tardor, començar el nou curs de vida, prop de la desil·lusió. Jo no et vull en nits d’estiu, cales … Continua llegint →

Comentaris tancats a Escudella de terra

Anorèctica

Ella, sempre ella. Amb la supèrbia altiva dels que sols ténen molles per oferir. Ella, la que m’havia fet emmalaltir. I jo, que la definia amb el meu prisma particular. Era esvelta. Dona. Segura de si mateixa i, segurament, amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a Anorèctica

Antiherois

Un polsim de pòlvora regalima, d’unes sabates de taló.  És la lluita ofegada del més íntim dels sabors.  La vergonya i la prudència són els aliats traïdors i amb ells a la batalla, no en serem els vençedors.  Per això, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Antiherois

Sants

Barri de vides passades.  Dels petons de comiat a l’estació de tren, del balcó amb cadires i olor d’encens. L’espectacle de la diva en un petit carrer Salou.  Teràpia de grup, amb els furts del mercadona. Bosses d’infusions plenes de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Sants

Somni eròtic

  Devorar-te era el meu únic argument,quan t’apretava ben fort les galtes i t’apropava a mi.  T’estirava els rínxols quan perdia el control,i t’esgarrepava les espatlles quan m’amaraves de suor. Et mossegava suaument els llavis i repassava els forats de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Somni eròtic

Contes de fades

Nova composició. Nova cançó: [@more@] De petit, t’adormien amb contes de fades, i, de tan innocent, te’ls creies, a vegades. L’àvia, a vora del foc, comptant dies per la mort, reia tan poc, però et feia besades com designis de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Contes de fades

Llibret d’autoajuda

És cert. Em costa oblidar-te. Avui he tornat a la teva teràpia particular. A la llibreta de sempre, hi he anotat els pensaments que he tingut A favor, una pila de noms a qui estimar. L’arc de l’esquena. La pluja … Continua llegint →

Comentaris tancats a Llibret d’autoajuda

Fulla caduca

  Com quan el fred colpejava els ossos, retorna, una per una, cada fulla caduca precipitada al buit. Fulla seca que caduca, que es podreix, que mor. Vilafranca torna a ser el que era, i la resta, tot, al seu … Continua llegint →

Comentaris tancats a Fulla caduca

Crònica d’una mort anunciada

Sempre que cauen les fulles, li retorna aquella profunditat a la mirada. La tardor omplia de fulles aquell jardí de repós on es trobaven cada any. La mateixa hora, i el mateix ritual. Tan sols esperar que el sol afluixés … Continua llegint →

Comentaris tancats a Crònica d’una mort anunciada