Arxiu de l'autor: alguero

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)

V de Vendetta

  Fa anys que els tombats van quedar estesos al camp de batalla, amb el seu cos, que, com el meu, s’anava podrint. Fa anys que espero que vinguin a rescatar-me. Fa anys que espero que reprenguis la nostra revolució. … Continua llegint →

Comentaris tancats a V de Vendetta

Ulls, mans, orelles, llavis…

  Dos mesos per acostumar-se a aquells petons, a aquells ulls, que podien ser tan tendres com salvatges, a aquelles mans, que tan podien acariciar com pessigar tots els instints nocturns, a aquelles orelles, que tan podien ser bones oïents com perfectes aliades … Continua llegint →

Comentaris tancats a Ulls, mans, orelles, llavis…

Setembre…

Mosaic de la tardor veremes del vi de la festa major de la teva fredor. Curriculum. Nova feina. Alguns dubtes… Potser alguna cosa no quadrarà del tot, però, ja està força ple el mosaic de tardor: Fi de la història: … Continua llegint →

Comentaris tancats a Setembre…

Torna sempre

Possible lletra per a una nova cançó de les Absentes: [@more@]Escup-me a la cara, destrossa’m el llit, vés a dormir a casa (o fés-me dormir a casa) alguna nit, i… Torna, torna sempre i fés-me de gel, desfés-me de vida … Continua llegint →

Comentaris tancats a Torna sempre

Buit (I) -Marta-

Un últim dia, amb tota aquella gent, i ja li venia la nostàlgia. Potser perquè començava a estar convençuda que mai els tornaria a veure, o, potser només algun cop, per atzar o per un carregós esforç de retrobar-se, reservat … Continua llegint →

Comentaris tancats a Buit (I) -Marta-

Maneres de sentir

Nova cançó de les Absentes!!! [@more@] L’amor no és com el penses, no és una cosa de dos això només són complexes, maneres de sentir Faig els poemes en prosa, sabent que fa xafogor canvio d’ordre les coses. Maneres de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Maneres de sentir

Reclam…

  Un cert odi a l’apatia… Creure’t despert enmig la primavera, amb un cert neguit a les entranyes, i un símbol de cranc que dibuixen els meus dits escrivint la lluna plena… Mentrestant, em reclamen les els Déus grecs, les … Continua llegint →

Comentaris tancats a Reclam…

Aniversari

Les meves mans, com els seus ulls, em transportaven de la poesia a la prosa, i versionaven paraules i cançons. Un espai on contemplar ciutats sense sostre, on escriure, on saber de la tendresa i del record. Saber d’ella. Saber … Continua llegint →

Comentaris tancats a Aniversari

Clandestinitat

Agafa el lloc menys íntim i dedica-m’ho a mi. No diguis el meu nom, tan sols un gest per saber que em penses. Tan sols una cançó, per saber que penses en mi, que la fas per mi, però que … Continua llegint →

1 comentari

El joc del gat i el gos

El joc del gat i el gos. Ningú sap quan parlar. Mentre el gos persegueix el gat, dubta de si els seus somnis són encertats, i la seva consciència quasi el tortura. Potser pensa en deixar-los de perseguir… Però… i … Continua llegint →

4 comentaris