Arxiu de l'autor: alguero

Quant a alguero

Que, al fer balanç del que has viscut, esclati dins del teu taüt.... una rialla! (La Trinca)

Com…

Com aquesta nit…            Tan estranya, tan cansada,            que busca oceans en el desert, i es perd en les dunes dels teus mars,            retrobo aquest estat tan relaxant,            de benestar profund i estable tranquilitat…            on res no em falta,            on res … Continua llegint →

1 comentari

Alliberar…

Mai et deixaré. Potser, algun dia, et faré lliure. Tweet

Comentaris tancats a Alliberar…

Sssshhttt…

Xisclo de nit dormo de dia estudio els imprevistos deso els apunts. Et somnio despert T’oblido dormint I ja no sé la quantitat d’antagonismes que podria escriure, per dir-te que em desestabilitzes d’enyorança… Llegint correus personals. Can Ponç   Tweet

Comentaris tancats a Sssshhttt…

Doctora Maeso

  La doctora Maeso és psiquiatra. No és psicòloga, i no li agrada que no ho tinguin clar. La gent la confon, i de vegades s’ho creuen que és psicòloga, i potser a ella no li agrada que s’equivoquin, perquè … Continua llegint →

Comentaris tancats a Doctora Maeso

Asfalt

Què en queda del romanticisme dels antics poetes en cadascun dels meus versos? Si rebusco en les entranyes i m’ofego entre l’asfalt… I t’escanyo en cada somni i recobro vida en sentir la teva absència, refugiant-me en un hivern sense  … Continua llegint →

Comentaris tancats a Asfalt

Vilafranca

Vilafranca és muda. Perdona els meus silencis, però avui ella parla per mi. I ella no sap què dir, s’aixopluga del fred i la tardor, sota la pell dels seus terrats.  Cada dia és més bonica, però cada dia és més … Continua llegint →

Comentaris tancats a Vilafranca

Amoixaina’m…

Amoixaina’m i t’amanyago… Amb petites dosis bipolars, entre el fred i la pluja, feta de carn i d’espècies. Peus molls i sabates velles. Degoten fosques les paraules pels rierols del teu nom, com una foto de carnet amb certa por al … Continua llegint →

Comentaris tancats a Amoixaina’m…

Faria…

Potser en podriem dir gelosia… quant’ho donaria tot, i perdria el món de vista, i m’evocaria a viure, i em lligaria a tot, i de forma lliure, decidiria aniquilar la meva llibertat, per (a veure) si tu t’avoques a la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Faria…

Tardor

No dic res… Passo els dies esperant tenir alguna cosa a dir      I emmudeixo, esperant que tot torni al seu lloc. I pateixo, perquè les coses no saben tornar soles… I potser, algunes, no tornaran al seu lloc fins … Continua llegint →

Comentaris tancats a Tardor

INFORMACIO!

Després d’unes vacances del bloc… actualitzo novetats! A la carpeta persones, trobareu "L’home pare" A la carpeta Tastets, hi trobareu "Blau" i un recull extens. Carpeta Agenda, actualitzada! Trobareu les carpetes a la dreta de la pantalla.   Tweet

Comentaris tancats a INFORMACIO!