-
Entrades recents
Comentaris recents
- thesis writing help en El joc del gat i el gos
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
- la consellera en Trist romanticisme d’enyor
- Algú en Trist romanticisme d’enyor
Arxius
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu de l'autor: alguero
L’home pare
L’home pare és aquell que em va fer sentit petit en molts instants. El que creixia i es rejovenia com el respirar d’un acordió. Sempre tan inconstant, dibuixava corbes en les seves travessies. [@more@] L’home pare, de vegades, … Continua llegint
Comentaris tancats a L’home pare
Tempus finit
Cançó de "A palpentes" [@more@]Quan en la teva mirada s’hi amagava un secret la llum mai no l’esguinçava i em resultava distret. Complicitat aconseguida, mica a mica i amb afany, però arribada l’agonia, els sentiments són un parany… Quan el … Continua llegint
Comentaris tancats a Tempus finit
Blau
Blau, d’aquell color de confiança del que mai he volgut confiar. Fars blaus, amb una taca negre que no els pot dissimular, d’on m’enduc bocins de blau, i recordo aquella nineta, que s’eixamplava en mirar, i em recordava la teva llibertat, … Continua llegint
Comentaris tancats a Blau
Corre…
Corre, de pressa… Avança ràpid el teu batec cap a l’abisme, abans que la covardia vulgui aturar el teu pas. Que els remordiments també t’empaitaran un cop precipitat en aquest buit, però també corren ara, rere el teu silenci. Ja, … Continua llegint
No res
No faig, no dic, no res. Ser estàtic enmig d’un món en moviment. És el cercle viciós de la negativitat. Ressaques que no provenen de licors i malhumors que no provenen d’il·lusions, ni tan sols de frustrades. Excés d’abstracció. Companyia … Continua llegint
Adolescents
Retorno barroerament a l’adolescència. I simulo ser adult, mentre festejo la meva joventut amb els somriures. Però em sento com un marrec amb ulls d’infantesa, que plora en cada patacada i s’emociona en cada afalac. En el fons no … Continua llegint
Sant Jordi
Un Sant Jordi més. I encara no sé omplir de paraules un escrit, però continuo en els intents i m’ofusco en intentar alguna cosa nova. Per això aquest escrit. Per celebrar el St Jordi i el primer aniversari, hi ha … Continua llegint
Comentaris tancats a Sant Jordi
Em sap greu
Nova cançó, del nou treball "Signes d’immaduresa" [@more@] Em sap greu estar content gràcies a estupefaents Em sap greu que tots et vegin algú normal i corrent Em sap greu que ara tremolis, si tu sempre ets el valent, Em … Continua llegint
La rosa
Aquell "avui no tinc un bon dia" que pronuncies cada Sant Jordi. Aquell llibre que potser t’hauràs de regalar, que potser és així com no ho vols fer, però saps que ningú ho farà. Roses galanes, que fan negoci de la … Continua llegint
DNI
Et somnio de nit, somnis d’animals encongits, d’enigmes denigrants. La nit de ningú, la nit de cada nit, la nit pedant, i de nimfes del desengany, de nits com aquesta; d’ànimes d’aniversari infeliç, d’en intentar fugir sense DNI i … Continua llegint
Comentaris tancats a DNI