Plaça Mercat







 

Tots els drapaires surten del lavabo
entenent el plaer anal.
La Maria, del tercer, pixa dreta,
ho va dir mossèn Serrat,
que ho havia vist el jove de pèl  moixí
que jeia a la seva falda
quan ja no era escolanet.

Quan fa sol, en Roger es treu els sostens,
fart dels seus pits esblanqueïts
La querida de l’Elena fingeix l’orgasme
quan sent com peguen al Miquel.
I el Miquel amaga les ferides
quan busca sexe al carrer.

Mentrestant, les converses
de les velles de la plaça
són fitxes de colors
que juguen al tabú.

Comentaris tancats a Plaça Mercat

Raves de ginebra




 

Raves de


Jugava a capturar
històries entre el públic i l’escenari.
A la barra, somriures i angoixes es combinaven
amb la carismàtica lascívia de la vocalista.

 

Ara, la vida s’amaga
en una rave de ginebra
d’estranyes coincidències

 

I poc després, trobarà el lloc de sempre.
El millor de cada casa,
I els somriurà

I oblidarà les raves dels seus ulls
i sentirà la necessitat de dir-ho un cop mes:

Una altra birra, siusplau!

Comentaris tancats a Raves de ginebra

Quan les gitanes em ballen al cap

giTANA

Quan les gitanes em ballen al cap
em poso els pantalons de lligar.

El mateix ritual de quan empastifava d’arena aquells rínxols
o de quan els meus mugrons t’inspiraven alguna cançó.
Tertúlies del poliamor, a l’ofici de viure.

Ara, al cap em ballen les gitanes
quan penetro als negres genitals de la teva mirada,
i sota la cintura em ballen els pantalons

(et tocaria el pandero, però sóc més d’acordió.
Tu, si vols, em pots tocar les castanyoles)

1 comentari

In Somni

In Somni

La temptacio´ esta` feta de xocolata i apatia.
La seva veu, de llambordes i somnis ero`tics

La passio´ va ser feta de risc,
com el mar, de dubtes.

De cop, em desperto, i la migdiada hiverna sobre el meu cos…

I apareix ell. Com sempre ell, apareix com una ombra,
un joc de llums de l’escenari. Una ombra de veu clara,
i mirada penetrant, que em questiona.

Em desvetllo del somni i em desperto.

Em veig dalt l’escenari, amb un raig de llum penetrant la meva visio´
amb els ulls encegats, pero` el puc veure rere els focus.
I em faig diva decadent, i la bru´ixola del temps em retorna al principi…

Llavors, el missatge ressona en el fred com un ale`

Repasso cada lletra de la pantalla
en la son de matinada,
i et torno a llegir:
"bona nit, tresor precio´s"

 

Comentaris tancats a In Somni

Plou i do fa sol

Plou

La impersonalitat de la teva pluja,
el dol de les bruixes,
la fragilitat de cada gota
del plor que mor
al naixement d’algun riu.

I jo espero trobar-te
perquè em duguis a alguna de les teves coves
on conjugar els temps del meu plor,
aquell que un dia vas colonitzar,
i que, des de l’ampit de la meva finestra,
busca afluents de pluja,
per desfer el malefici
que, en el plugim,
em fa buscar-te en raig de lluna,
la pruna, que em vestia de dol

Comentaris tancats a Plou i do fa sol

Et desitjo, desig

et desitjo
Música i cossos,
et desitjo desig.

Parelles matemàtiques, orgia d’equasions
fraccions de plaer i trios equilàters.

El braçalet dels tres desitjos
es trenca entre glop i glop.
Et desitjo, cos i música.

Satisfacció i novetats
que ressonen de vida
que alimenten l’ambició
de la plàcida il·lusió.

No sé què tens, Kemen amor!

Comentaris tancats a Et desitjo, desig

Vilaxica

Vilaxica

 

Si no fos per aquella boira,
tots els habitants de Vil
axica s’haguessin atrevit a
dir
que aquella nit havia nevat,
però al terra només quedaven petites restes de
glaç
quan la boira del matí havia acabat de desaparèixer.
Una tarda plujosa,
d’aquell aigua-neu que no sap com rajar,
havia esborrat els rastres de gel
que
quedaven als marges dels
camins,
i una nit que inundava el cel d’estrelles
no
aconseguia esborrar les engrunes de fred dels carrers.

De les teulades, es veia sortir rajos de fum
escopits per un centenar de
cases,
i il·luminats per la brillantor d’una lluna,
plena d’hivern i un miler
d’estels.

1 comentari

Matinada abans de Nadal

matinades
Matinades eixutes de pensaments absurds
d’angoixades solituds
de nits de vetlla,
de dies sense sol,
de refugis sota abrics


I com ovelles o cabrits
som més a prop del corral.


Somriures gèlids a la família
Ànsia per cobrir infelicitat
Desfici pels regals
Sumptuositat del dinar,
ferm, tip, carregós…


Fins que les matinades eixutes
de pensaments absurds,
facin nits de vetlla
per les angoixades solituds


 


 

Comentaris tancats a Matinada abans de Nadal

Pares

Pares
Es creuen el banc d’Espanya,
sense entendre la teva lluita contra els bancs,
sense voler veure que no ho són
-només pel seu model de vida-
que són simplement els jutges dels
petits pecats de cada delicte
que pressumptament cometràs.

Sentències i advertiments.
Desorde a la via pública.
Els avis que viuen fa 60 anys a la Barceloneta
no sempre atorguen poder als nou migrants.

Els professors de violí no sempre accepten el triomf de les alumnes.
Els bancs d’Espanya querellen els activistes de la tendresa.
Les sentències creen un nou model de vida. On tot es permet.

Pares arrogants, insultants, maltractadors,
agressius, injustos, posessius,
coarcitius, intrusius, rabiosos,
incults, immadurs, i gens reflexius
potser també en teniu vosaltres…
això ja no ho sé.

 "Podran desallotjar-nos dels nostres pares,
   però no podran esborrar la seva psicatriu"

Comentaris tancats a Pares

Ànsia

ansia
La meitat del meus béns ha estat robada,
una altra part són objectes perduts…
I encara em resta algun vell record,
que vaig deixar a vés a saber quin amic!

Malgrat tot, ompliré la meva maleta de viatge
dels regals de les mirades còmplices del meu entorn!

Ara sabem que res era un joc,
hem d’entendre que res no podíem perdre!
Em podran robar els béns i requisar-me altres drogues,
però no vull que em furtin la poesia
que sentia en sonar el telèfon,
i que, algun cop,
tu m’havies regalat

1 comentari