V de Vendetta

 V de vendetta

Fa anys que els tombats van quedar estesos al camp de batalla,
amb el seu cos, que, com el meu, s’anava podrint.

Fa anys que espero que vinguin a rescatar-me.
Fa anys que espero que reprenguis la nostra revolució.

Algun cop he cregut que la lluita t’havia fet gran
algun cop he cregut que oblidaves la batalla,

Em vas oblidar a la trinxera,
al costat de les fosses,
enmig d’una intifada que considerava morta.

Si mai t’atreveixes a fer-me creure
que refaràs l’eskamot
i alçaràs la revolució,
no t’oblidis de posar-te la màscara.

Una revolució sense ball
no és una revolució que valgui la pena.

CPO El Taller.

Comentaris tancats a V de Vendetta

Ulls, mans, orelles, llavis…

Ulls 

Dos mesos per acostumar-se a aquells petons,
a aquells ulls,
que podien ser tan tendres com salvatges,
a aquelles mans,
que tan podien acariciar com pessigar tots els instints nocturns,
a aquelles orelles,
que tan podien ser bones oïents com perfectes aliades de l’erotisme
i a aquells llavis,
que tant en sabien de mossegar, de fregar el cos,
i dels que, amb dos mesos, ja s’havia acostumat a sentir-ne algun t’estimo. 

Comentaris tancats a Ulls, mans, orelles, llavis…

Setembre…

Mosaic de la tardor
veremes del vi
de la festa major
de la teva fredor.

Curriculum. Nova feina. Alguns dubtes…
Potser alguna cosa no quadrarà del tot, però, ja està força ple el mosaic de tardor:

Setembre

Fi de la història:

Inici del curs 2009-2010

Comentaris tancats a Setembre…

Torna sempre

Possible lletra per a una nova cançó de les Absentes:

Torna sempre

[@more@]Escup-me a la cara,
destrossa’m el llit,
vés a dormir a casa (o fés-me dormir a casa)
alguna nit, i…

Torna, torna sempre i fés-me de gel,
desfés-me de vida i de mel.
Torna, mira’m a la cara sense por,
i, si pots, també mossega’m el cor.

Fés-me escultures
amb pa de pessic
fés-me confitura (o droga dura)
fés-me petit.

I torna,torna sempre i fés-me de gel,
desfés-me de vida i de mel.

No em diguis t’estimo,
sense cap motiu
simplement, fés-ho,
somriu i…

Torna, torna sempre i fés-me de gel,
desfés-me de vida i de mel.
Torna, mira’m a la cara sense por,
i, si pots, també mossega’m el cor.

Comentaris tancats a Torna sempre

Buit (I) -Marta-

Buit 1
Un últim dia, amb tota aquella gent, i ja li venia la nostàlgia.
Potser perquè començava a estar convençuda que mai els tornaria a veure, o, potser només algun cop, per atzar o per un carregós esforç de retrobar-se, reservat a poques oportunitats.

Potser l’únic que els havia unit era l’obra de teatre, que els havia obligat a viure junts, durant tres mesos, i abandonar, mica a mica, el telèfon mòbil. Tres mesos. Un espai de temps comptat, debatut, pensat i calculat en moltes de les seves xerrades, amb més o menys il·lusió, més ràpids o més curts. Potser ni tan sols s’estimaven com ella estimava a la gent que, durant aquest temps havia deixat de trucar.

I ara, li retorna la nostàlgia. De voler ser com era tres mesos abans, i de començar, ja, a enyorar el somriure d’aquest últim sopar de pasta freda. Un somriure, que, com el menjar, se li feia fred, carregós i difícil de païr.

Comentaris tancats a Buit (I) -Marta-

Maneres de sentir

ManeresNova cançó de les Absentes!!!

[@more@]

L’amor no és com el penses,
no és una cosa de dos
això només són complexes,
maneres de sentir

Faig els poemes en prosa,
sabent que fa xafogor
canvio d’ordre les coses.
Maneres de sentir.

Jocs de nit al calendari amb molta tranquilitat
subratllant al meu diari moltes pàgines

Et busco i estàs absenta,
t’estimo i no fa per mi
la proposta no és dolenta,
maneres de sentir

Jocs de nit…

Un aprenent de l’ofici,
i em costa saber què dir
queixar-se també és un vici.
Maneres de sentir

Potser cal compartir el llit,
i dir-te que estic aquí
despullats com els amics
Maneres de sentir

Jocs de nit…

Si t’atreveixes a viure,
tens el cor indecís,
l’amor també et pot fer lliure…
Maneres de sentir

Comentaris tancats a Maneres de sentir

Reclam…

Nit bus 
Un cert odi a l’apatia…

Creure’t despert enmig la primavera,
amb un cert neguit a les entranyes,
i un símbol de cranc que dibuixen els meus dits
escrivint la lluna plena…

Mentrestant, em reclamen les els Déus grecs,
les misèries, i les taules de fusta corcades,
amb el tel de vidres de gots trencats,
amb la poesia del poeta de la tragèdia.
Però tot sembla immòbil,
ni tan sols un motiu coherent per plorar,
ni una llàgrima vessada en els teus llavis,
ni un bri de sentiment, de patiment.

Massa calma.

Mentre em reclamen els déus de l’esperit
per poder comprendre les més grans tragèdies
des dels Déus grecs fins la nostra lluna plena,
la gent anònima de Barcelona agafa el Nit Bus,
oblidant, però simulant, saber que és primavera
i omplint les llàgrimes de les taules de vidre
de reclams de poetes trencats.

Comentaris tancats a Reclam…

Aniversari

Les meves mans, com els seus ulls,
em transportaven de la poesia a la prosa,
i versionaven paraules i cançons.

Un espai on contemplar ciutats sense sostre,
on escriure, on saber de la tendresa i del record.
Saber d’ella. Saber d’algú.
Conèixer què pensa la poetessa, la consellera,
i, segurament, algun nom propi.

Una espelma que dibuixa una línia espessa de fum,
d’imatges i fotografies,
i que regalima gotes de cera,
de dolor, de paraules,
com un riu de lletres…

Com quan em deies que el petit ja caminava sol,
com quan deies que ja intentava parlar-te…

Gràcies a totes.
Aquest bloc acaba de complir 2 anys.

Comentaris tancats a Aniversari

Clandestinitat

Clandestinitat

Agafa el lloc menys íntim
i dedica-m’ho a mi.

No diguis el meu nom,
tan sols un gest per saber que em penses.

Tan sols una cançó, per saber que penses en mi,
que la fas per mi, però que balla tothom.

Parla amb la resta,
canta-li a la resta,
que no sapiguen en cap moment
que sóc algú.

Que ningú ho sàpiga,
però mentre semblo absort,
t’estaré escoltant.

Que ningú ho sàpiga,
però mentre t’escolta tothom,
parlis de mi.

Llavors tothom anirà a dormir parlant de tu.
De la teva simpatia. De com saps tractar tothom.
I jo no tindré més protagonisme,
que saber que constantment, es parla de tu…
saber que constantment, parles de mi.

1 comentari

El joc del gat i el gos

El joc del gat i el gos.

Ningú sap quan parlar.

Mentre el gos persegueix el gat,
dubta de si els seus somnis són encertats,
i la seva consciència quasi el tortura.
Potser pensa en deixar-los de perseguir…

Però… i el deler, i el desig?
El dilema.

Però s’atipa de fam,
mentre esquiva el gat amb la mirada.

Llavors el gat miola en un racó,
esperant que algú el vegi,
reclamant la presència
de qualsevol gos que el vulgui perseguir.
 

4 comentaris