Com…

Els dies passen

Com aquesta nit…            Tan estranya, tan cansada,            que busca oceans en el desert, i es perd en les dunes dels teus mars,            retrobo aquest estat tan relaxant,            de benestar profund i estable tranquilitat…            on res no em falta,            on res no em cal.             La nit que es permet el luxe d’esperar            que un taxi l’esperi a la porta de casa            i la tragini pels molsuts carrers             d’una ciutat que es fa teva, que es fa qualsevol. La nit que espera una pròxima última cigarreta d’abans d’anar a dormir. I alimentar-se amb les molles de la vida.El petit detall de regalar-seuna ampolla de cava abans d’arribar al llit,que una nit és una nit.Volent que el demà m’enxampi per sorpresa. I demà, destruir els límits del temps i gaudir d’una nova solitud,que un dia és un dia,

i avui és avui.

 

1 comentari

Alliberar…

Mai et deixaré.

Potser, algun dia, et faré lliure.

Comentaris tancats a Alliberar…

Sssshhttt…

Sssshhhttt...

Xisclo de nit
dormo de dia
estudio els imprevistos
deso els apunts.

Et somnio despert
T’oblido dormint

I ja no sé la quantitat d’antagonismes que podria escriure, per dir-te que em desestabilitzes d’enyorança…

Llegint correus personals. Can Ponç

 

Comentaris tancats a Sssshhttt…

Doctora Maeso

Dra Maeso 

La doctora Maeso és psiquiatra. No és psicòloga, i no li agrada que no ho tinguin clar. La gent la confon, i de vegades s’ho creuen que és psicòloga, i potser a ella no li agrada que s’equivoquin, perquè ella, de vegades, també es confón.

Quan t’escolta, et té ganes de qüestionar, i lluny de la incomoditat que això provoca, sol tenir raó…[@more@]

La Doctora Maeso pot estar hores fent teories, passant al món abstracte les petites experiències de la realitat, i fins i tot, sorprenent en una psiquiatra, disseccionar el pensament de Plató. Però la Dra Maeso és, generalment, una dona pràctica. L’atabalen les manques de decisió en el moment oportú, tot i que, quan cal, sap que és necessari criticar i buidar el pap. És segura. De vegades té massa clar el que vol i rebenta quan els altres signifiquen pals a les rodes per als seus objectius.

La Dra Maeso li agrada parlar. I malgrat els seus dubtes sobre si parlant la gent s’entén, sempre acaba afirmant-se en que, quan això no ha estat així, no s’havia parlat prou… però el seu entorn la confon per psicòloga i li expressa els seus problemes. I a ella, no li desagrada. Simplement s’histeritza amb l’actitud de certes persones quan parlen dels seus problemes. La Dra Maeso creu en l’autogestió dels problemes, i considera ridícul que la recorrin a ella com a element màgic, com a salvadora, com a remei.

Però sovint, la Dra Maeso cau en el seu propi parany. I li agrada ser una espatlla, o una orella, o una natja, o un cos. Llavors, veu com ella es fa protagonista del seu entorn. Interactua. I no la fa sentir incòmoda, simplement, que no li aniria massa bé tenir algú com ella observant-la. Perquè ella ho veu, la resta són altres, i els altres són mediocres… no ho diu, només ho pensa, però amb això ja n’hi ha prou.

Comentaris tancats a Doctora Maeso

Asfalt

asfalt

Què en queda del romanticisme dels antics poetes
en cadascun dels meus versos?

Si rebusco en les entranyes i m’ofego entre l’asfalt…

I t’escanyo en cada somni
i recobro vida en sentir la teva absència,
refugiant-me en un hivern sense  enyors,
ni plors, ni esperances…

I potser quan t’esclafi l’asfalt
i les grues t’hagin ofegat,
recobraré l vida de nous amants entre el ciment,
lluny del romanticisme d’ antics poetes
i amb la fredor de la ciutat.

Plena especulació. Vilafranca.

Comentaris tancats a Asfalt

Vilafranca

Vilafranca

Vilafranca és muda.

Perdona els meus silencis,
però avui ella parla per mi.
I ella no sap què dir,
s’aixopluga del fred i la tardor,
sota la pell dels seus terrats.

 Cada dia és més bonica,
però cada dia és més muda.

 I avui, tan freda i bonica, parla per mi.

Perdona els meus silencis,
amagats sota les teulades de la meva pell.

Comentaris tancats a Vilafranca

Amoixaina’m…

Amoixainam
Amoixaina’m i t’amanyago…
Amb petites dosis bipolars,
entre el fred i la pluja,
feta de carn i d’espècies.

Peus molls i sabates velles.

Degoten fosques les paraules pels rierols del teu nom,
com una foto de carnet
amb certa por al retrobment.

Necessitats i tendresa,
com en la feblesa del pronom.
Per això t’ho demano.
Siusplau.

Amoixaina’m i t’amanyago

Riner. Castanyada de pluja.

Comentaris tancats a Amoixaina’m…

Faria…

Els dies passen

Potser en podriem dir gelosia…
quant’ho donaria tot, i perdria el món de vista,
i m’evocaria a viure,
i em lligaria a tot,
i de forma lliure, decidiria aniquilar la meva llibertat,

per (a veure) si tu t’avoques a la meva vida
o si ho perdries tot, per què et donés el meu punt de vista…

Comentaris tancats a Faria…

Tardor

No dic res…


Passo els dies esperant tenir alguna cosa a dir

 Corre...    I emmudeixo, esperant que tot torni al seu lloc.

I pateixo, perquè les coses no saben tornar soles…

I potser, algunes, no tornaran al seu lloc fins que no hagin desaparegut.

M’invento classes de psicologia barata… de fet, tan barata que només costa els diners d’un tallat.

Em dic poesia en veu baixa, i, potser n’estic massa poc convençut per dir-la ben fort, o potser, sospito, a la gent del meu voltant no els agradarà massa.

I jo, tampoc reacciono. Apàtica rutina que torna, i que encara ens donarà algun disgust…

El disgust de les agulles del rellotge tornant enrere, esperant les 5 de la tarda per recordar-nos que ja és fosc. Que la primavera queda lluny, que siguem un xic apàtics i calmem tot aquest caos…

I llavors, tot desapareixerà… i la meva apatia haurà tornat al seu lloc.

La tardor. Fulles seques i poques esperances… potser les justes, per posar ordre allà on aquesta primavera em caldrà treballar…

Comentaris tancats a Tardor

INFORMACIO!

Després d’unes vacances del bloc… actualitzo novetats!

A la carpeta persones, trobareu "L’home pare"
A la carpeta Tastets, hi trobareu "Blau" i un recull extens.
Carpeta Agenda, actualitzada!

Trobareu les carpetes a la dreta de la pantalla.

 

Comentaris tancats a INFORMACIO!