TANT…

Tant... 
Són tantes les paraules injustes pel teu nom…
Crueltat que t’adora i es repugna tant com l’enamores.

I res mes que una taca de naixement, imprudent.

La teva veu sempre a les meves orelles,
i les teves mans en el meu desig…

Avui escriuria històries èpiques dels teus ulls,
latent de sentiments,
però sé que ara és hora d’anar a dormir,
com quan l’únic motiu per fer-ho era desvetllar-te.

Casal l’Estaca. St Llorenç de Morunys.

Comentaris tancats a TANT…

Primavera

pRIMAVERA

“Soy  capitan, tan, tan, de un barco inglés, lés, lés…”

Vull treure les estúpides melodies del meu cap, que incomoden, que m’avorreixen, que no em fan cap tipus de bé. La primavera no ho pot justificar tot, m’hi nego. Però ho fa, malgrat el meu inconformisme, i, si pogués, sé que també em causaria un tall de digestió.

Però no.

La venjança sempre és en mans de l’infern, d’on Persèfone ha fugit de la seva estada. La deesa de la primavera s’ha oblidat d’alguna cosa, i la seva il·lusió per tornar a casa ja no és la que era. El seu viatge és ara rutinari i mecànic, i deixa en mans de l’oblit tota la passió amb que abans se sentia lliure i esclava, amb la intensitat en què gaudia dels cels i sofria els inferns.

[@more@]

Ja, sense por de la seva bogeria, no redimeix la dels altres, i permet que ens bulli la sang de primavera, la més seca dels últims anys, que es desertitza poc a poc, i preveu restriccions, i buida embassaments, i promet un anticicló de sequera, i ens fa desitjar una depressió plena de diluvis. Però tot bull i la insolació és en mans de Satan.

            Odio odio i odio la impotència davant la seva venjança. I embogeixo de follia. I corren rumors d’estupefaència, tan falsos… tan inconcrets que no saben que barrejo les estúpides melodies de les cançons més inexactes amb els poemes d’Andrés Estellés. I no és ni tan sols un gest artístic. És una indigestió sonada que malmet les meves neurones. Ho sé. Llegeixo i rellegeixo: “No hi havia a València dos amants com nosaltres”. I tradueixo el text en una tercera persona del plural que em commou.

 

            No crec que sigui cert. “No hi havia a València dos amants com ells”. No ho crec. Jo també novel·lo i fantasiejo. Però quan es diu, és que es pensa.

 

            Jo no et dic. Tan sols et tartamudejo. Ni tan sols t’oblido… al meu llit no hi ha lloc per a tanta gent, ni a l’infern hi ha viatges per a tantes primaveres. No et ric, i potser, en somnis et somriuria. No et sé escriure. Això ja em fa mal. Per culpa teva, he oblidar escriure mots. He oblidat entendre com novel·lar-los, i no recordo com s’escrivien…

            Ara sóc carn… que veu passar la joventut sense els misteris de bohèmia, que s’encadena a la seca primavera, que no té tot allò que anhela. Ni abril, ni maig. Cap dia ni, un raig. De gotes, ni una ni mil. I encara silencis. Silencis de somnis que no poden néixer, que no saben reconéixer que, a voltes, jo també vull un amor educat.

 

            Haurem de corregir la primavera. Aturar el pas del temps. Asseure-la a un racó, i que pensi.

            Que algú li digui. Que reaccioni!!

            Que ha oblidat massa coses. Que sols recorda com es cansava de sexe, com patia de passió i com matava de somnis. I ha oblidat, un instant més, que la tristesa encara és una batalla, i que l’infern l’atemoreix.  

Comentaris tancats a Primavera

Arrugues

Arrugues
Ploro de gran.
Acumulo histèries i peco d’adult.
M’entristeixen les crisis d’edat
quan et veig lluny,
i desitjo,
per un moment,
tornar-nos a veure amb aquells ulls de joventut,
amb els que estàvem tan il·lusionats.

I és difícil, quasi impossible.

Llavors, ploro de gran
acumulo histèries,
i peco d’adult.

Chill Out de Can Ponç. Riner

1 comentari

Agenda

Els meus concerts d’estiu 

CONCERTS

26 de juliol: Festa de RIU AMUNT (Alguer, el curdionista ferèstec. St Llorenç de Morunys).

9 d’agost: Acordiarç (Arç Blanc + Acordió diatònic). Festa Major de St Llorenç de Morunys.

19 d’agost: Antiherois. Festes de Gràcia (Escenari alternativa)

 

[@more@]

Comentaris tancats a Agenda

Poesia

poesia+
Massa temps intentant poesies.
Fer quadrar paraules justes,
traduïr la
vida en metàfora,
i conservar pretensions d’art.

I de cop, m’atropellen els poemes.

El poema d’un indret desconegut,
sense les mateixes olors, ni els mateixos ulls
però encara, tan sols, el record d’unes passes.

I, de cop, m’atropella la poesia.

Bar República. Sabadell.

Comentaris tancats a Poesia

Democràcia filològica

Democràcia

X: Em podries tornar a explicar què era això de la democràcia?
Y: Carinyo… vivim en un Estat democràtic…
X: Per això vull que m’ho expliquis, no ho he entés bé.
Y: Ja has buscat al diccionari?
X: Si. I tu m’has dit que vivim en democràcia. Per això no ho he entés. 

[@more@]

Democràcia, etimològicament, poder del poble. Tot plegat és tan inestable… què complicat deu ser aquest model (millor dels pitjors) amb la diversitat de persones d’un país, penso.

Obro els diaris per conéixer-la de prop, i veig amb estupor com, en democràcia, tots els partits representatius si que es posen d’acord en alguns aspectes, com la condemna al boicot que els estudiants de la Pompeu van fer a un acte de Dolors Nadal, la condemna del terrorisme o l’aposta per més "forces de seguretat" si guanyen (qualssevol) les eleccions, o la qualificació de "bretolada" als actes antimonàrquics de crema de fotos.

I sembla que tots hi estem d’acord: de Maria Teresa Campos a Mònica Terribes, de Jimenez Losantos a Antoni Bassas i de Judit Mascó a Belén Esteban…

Reobro el diccionari per entendre que forces de seguretat es refereix a "policia".

Si senyors, tot plegat fa tuf de democràcia. Com es pot no estar d’acord en l’abolició del terrorisme i els actes bandàlics, i en defensa de la llibertat d’expressió i la seguretat??? Si els diccionaris diuen que la democràcia també ha de reflectir els drets humans, com es pot no defensar tot això???
           Potser el problema és que també he obert els diaris i he vist que els matisos fan que res de "tot allò en que estavem d’acord" ens fa posicionar de la mateixa manera.

         Per començar, perquè hem de qualificar com a bretolada la crema de fotos del rei, si no podem desentendre’ns d’aquest llegat del franquisme?? Perquè s’ha creat aquest espai unànime de crítica als joves "brètols" si el monarca no ha estat mai escollit més que pel vot d’un dictador genocida? Perquè no tenim l’espai per criticar això??

        Perquè tinc por que qualsevol gest, qualsevol paraula, pugui ser vexada per un "agent" de la seguretat i m’imposi una sanció recaptatòria desmesurada, si defensàvem la llibertat d’expressió??

       Però tranquils, L’estat posa mesures per assegurar la democràcia… Tenim una llei antiterrorista que un govern ha impulsat i l’altre ha avalat. I em pregunto perquè aquesta llei dóna espai i legitima les tortures???
 
Però sobretot em pregunto perquè hi ha aquesta unanimitat en defensar la llibertat d’expressió de Dolors Nadal, si representa una llista formada per alguns components de la dictadura, i molts d’altres del seu llegat… que van enviar soldats a Iraq a assassinar la població civil indiscriminadament, a contravoluntat del país que representaven, i han assassinat quasi tot el territori costaner de València i les illes??

Si volem que els "brètols" no la boicotegin, que es compleixi la llei antiterrorista i la torturin, com van fer al jove de Torà -en aquest cas, l’únic terrorisme que va cometre era formar part dels moviments socials- .
       Quan Dolors Nadal estigui a la UCI (Unitat de Cures Intensives), en parlem, si hi ha res a parlar, ja que el seu terrorisme ha estat reiteradament demostrat, i la llei permet que sigui torturada per les nostres forces de seguretat.

I mentrestant, veurem que la unanimitat ens explica que els PPCC no són Kosovo, però també observo que Espanya no ha deixat, ni en aquest cas, de ser com és. Tal com era, tal com és, i tal només pot ser.

En el millor dels pitjors.

Democràcia.

Amén.

Comentaris tancats a Democràcia filològica

Malson

Malson+
Feia massa temps que no dormia bé.

T’he esborrat de la meva agenda,
de la meva vida i de la meva realitat.
He negat la teva tendresa,
i he borrat els teus ulls
del meu record,
per, finalment,
poder recuperar el son.

Però nits de vetlla em recorden
que encara no et sé fer fora dels meus somnis.

L’envelat. Igualada.

Comentaris tancats a Malson

Motius

Motius
Perquè em vas dir…
perquè no em dius…
Por que et vegi i sàpiga que ets passat,
sense olor de mar, però amb espines i baf de peix.

Perquè no et tinc motius.
Perquè no en busco.

T’estimo.
T’odio.

Ka La Fresca. Vilanova i la Geltrú

1 comentari

Poma

Poma
Una poma, a mossegades.

Sabent que les últimes tenen un regust amarg,
quan no queda més que tronc per rossegar.

Però ara, tan roja, amb aquell desig de devorar,
tan sols vull mossegar-la
i deixar-hi una marca
amb la forma dels queixals.

La Caseta. Riner.

2 comentaris

Metàfores

 Metafores

M’agrada escoltar la teva veu. No té res d’especial. Però, poc a poc, crec aprendre les metàfores amb les que em parles. Cadascú les seves, que parlen de llunes i flors d’atzavares. Com també m’agrada escoltar les dels altres, quan parlen d’eugues i fustes corcades, tal com temo la por quan va escassa de metàfora.

[@more@]

I penso que, potser, algun dia, les metàfores defugiran la por, i les llunes d’on em parles sonaran amb prosa d’ultratomba, i seré víctima de la conspiració amb què les metàfores plagiaran la teva veu. I el trot d’eugues xafarà les poques oportunitats de les flors d’atzavara. I les fustes, ja corcades, seran llenya de foguera.

 

            Les fades ja no fan lloc a les meves poesies, i massa poques vegades, la lluna –a cranc- il·lumina la fugaç esplendor d’una flor que només és nítida al record.

            I la teva veu, com una euga desbocada, em remou com a la fusta, els corcs. I els teus ulls de poesia perden tot l’esplendor. Perquè et diria que ets com la lluna que minva poc a poc, que ets la feblesa de l’atzavara, que només floreix un cop, o l’euga descontrolada que recula cap enlloc.

 

            I no puc.

 

            Les metàfores, ara, ja són massa desgastades, com la fusta, quan hi ha corcs.

  

Comentaris tancats a Metàfores